El més difícil és combatre amb un mateix,
enfrontar-te en una batalla imparable en el que l’enemic sap perfectament els
teus defectes.
De vegades, enfrontar-s’hi és el pitjor malson
i n’acabes rebent les conseqüències. Alguns diuen o han dit que tot això de
que parlo és troba en el nostre subconscient, aquell que no podem controlar i
que està arrelat de tal manera a un mateix que vence’l pràcticament és
impossible. Per què us parlo d’això precisament? Doncs perquè m’he trobat en
aquesta mateixa situació no fa gaire i m'he adonat d’una realitat : posar-me a
estudiar quan el meu cos em demana que dormi és una batalla interna; aquella que tan sols pot tenir un vencedor dins un mateix cos que en rebrà les
conseqüències.
Aleshores he fet el que em passa sovint, ho he
aplicat a altres àmbits per tal d’entendre-ho.
Me n’he adonat que vivim en una societat
paradoxal on la batalla en aquest cas, es disputa entre rebel·lacions de la
veritat. Trobar-hi un culpable n’és el resultat i ens troparíem en un conflicte
semblant al plantejat:
Estem dins una moneda que reflexa la nostre
realitat des de dos punts. En un costat hi ha la cara, aquell en el que veiem
clarament les conseqüències que el conflicte ha reflectit, i en l’altre, la
creu, aquell costat menys perillós o conflictiu que veiem o volem veure perfecte, és el que té
valor al cap i a la fi, hi du escrit un número. Potser alguns ho haureu passat
per alt, però, segueix sent la mateixa moneda, no desapareix un dels costat, totes dues van juntes. I si l’origen del problema no es troba en les conseqüències que d’aquest
en repercuteixen? Que passa quan ens centrem només en una sola cosa i desatenem
totes les altres? La nostra vida és un caos complet i ens adonem que no podem
viure centrats en una sola cosa no?
Doncs me n'adono que la nostra realitat és percisamnet com aquesta. Vivim
mirant tan sols allò que ens interessa o té un valor necessari, afrontant només
els problemes allà on hi apareixen les conseqüències, afrontant-los doncs, des d'una cara de la moneda.
Com sabreu, el meu lema és: ‘’Reflexiona allò
que t’envolta i entendràs el perquè de la realitat’’.
Potser alguns pensareu que és estúpid o que
tan sols queda bé per dir-ho en una frase així d’espot publicitari però, d’opinions
n’hi ha milers. Quina ens hem de creure doncs?
Aquella que tu mateix has creat després
d’haver analitzat totes les cares del problema.
Aquella que tu mateix l’hi has
donat els teus propis arguments, els quals et seran vàlids per acceptar la realitat en la que tu mateix
vius.
Aleshores la teva pròpia opinió serà
la que et permetrà enfrontar de nou les dues cares de la moneda, aquesta vegada,
alhora, per tal de trobar la veritable arrel del problema.
-----
Volia parlar-vos avui d'aquests conflictes que vivim dia rere dia, alguns amb més repercussions o conseqüències que d'altres, però tots dos, donen per reflexionar.
PD: Espero que hagueu entés el missatge <3
PD2: En breus tindré exàmens així que espero que després d'aquest caos la meva creativitat floreixi i us pugui portar entrades més sovint. Merci per ser-hi :*
Giny xx
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada