SOSPIR

Vaig mirar-lo als ulls intentant desxifrar aquella mirada penetrant tan prop de la meva. Em perdia en aquells pous verds cada vegada que els mirava. Em submergia en aquell to càlid que semblava acollir-me i transmetre’m a la vegada un munt de sensacions. 

S’apropava lentament i el meu cor tan sols volia explotar. Un huracà semblava formar-se al meu estòmag i aquella sensació d’ofec començà a fer-se present. 

Els seus ulls reflectien els meus a pocs centímetres, no apartava la mirada, no girava el cap.

De sobte uns dits suaus i càlids van fer contacte amb el meu rostre, aquell mateix que estava segura que s’havia envermellit, havia agafat to en mil·lèsimes de segon provocant-me un calfred a l’esquena que em va fer sospirar. 

Vaig empassar saliva en  desviar la mirada en aquell to rosat, en aquells llavis carnosos en forma de cor que tan em moria per provar, eren allà, a tan sols uns centímetres de mi. 

Vaig tornar a la realitat, el meu desig havia augmentat i sens dubte els meus batecs no havien cesat, estava segura que si seguia així el meu cor deixaria de bombejar. 

Vaig tancar els ulls amb el simple contacte que m’encantà, aquell toc de suavitat m’incentivà a voler-ne més i a ser egoista per un moment. La meva mà s’acomodà en el fi cabell, el meu toc suau l’activà encara més i sense voler acabar amb el màgic instant el profunditzà. Profunditzà aquell dolç petó que ens va fer encaixar a la perfecció. Els nostres llavis es movien en sincronia i amb afany de més les nostres llengües es van tocar. Un remolí d’emocions es centralitzava al meu cos i un petit sospir de plaer en desencadenà.

Vam separar-nos lentament per tornar a la realitat. Les nostres respiracions eren accelerades i front amb front ens vam tornar a mirar, de nou, ell perdut en el meu to marronós i jo en el seu verd clar.

 

Giny xx