Sabeu aquell punt de saturació en el que
et trobes atrapat i no saps com continuar? Alguna vegada l’heu experimentat?
Sent sincera us diria que m’estanco contínuament,
que em quedo clavada de nou i que seguir sembla ser cada vegada més difícil.
Segurament serà per què porto uns dies no gaire ‘’bons’’ que diríem, no només pel
simple fet que se m’acumula la feina i no dono a l’abast, sinò també perquè ja fa
uns dies que l’enconstipat perdura i creieu-me quan us dic que és insuportable
i es fa cada vegada més pesat.
El cas és que avui havia pensat escriure-us
per fi alguna de les meves múltiples reflexions en dies com els que estic
passant, però que per situacions X, no puc escriure.
No us heu parat a pensar mai que estan fent
els altres en aquell mateix moment? Vull dir, imaginar-vos a gent de tot el món
fent la seva vida quotidiana i aprofitant- o no- el seu temps mentre tu tan
sols reflexiones sobre això mateix?
Sembla fascinant la capacitat que tenim
alguns- m’hi incloc- per pensar ‘parides’ com aquestes en moments difícils de
la vida.
Aquests mateixos instants són els que més
ajuden- penso jo- són moments clau en els quals penses en tot allò que has fet,
que estàs fent i que faràs en un futur. Tan a nivell social com personal,
analitzem cada cosa que hem fet, cada inseguretat experimentada, cada resposta
que podríem haver donat, cada sentiment que podríem haver sentit,etc. En
aquells moments els sentiments d’opressió que et comprimien se’n van i no hi ha
millor sensació que treure de dins allò que portaves amagat un temps. Alguns ho
exterioritzen en forma de dolor, de tristesa o d’alegria envers els altres; d’altres,
simplement fan com si res mentre per dins es consumeixen cada cop més fins a
arribar a un lloc segur on exterioritzar-los.
I és que, què són els sentiments en realitat?
Sensacions que perduren al llarg del temps- penso jo- cal, de veritat cal,
mantenir sensacions negatives tan de temps?
Haver d’exterioritzar una cosa que
no sents és exhaustiu i sens dubte, dolent per tu i pels que t’envolten. Per
què ho fem doncs? La veritat és que podríem incloure aquesta pregunta a les milers
sense resposta concreta, simplement és així i reconec que no és fàcil adonar-se’n
en les diverses situacions però, si hi ets a temps, fes-ho.
Aquest és el meu humil consell, no et guardis
per a tu mateix allò que puguis exterioritzar i treure’n un benefici propi, ja
sigui sentimental o no.
Simplement, prova-ho.
Giny xx
Giny!
ResponEliminaUn text filosòfic Hahaha. M'ha agradat moltíssim, jo a vegades també et trobo preguntant-me que deu fer la gent en altres llocs i com a mi m'agradaria estar fent certes coses que no faig hahahaha.
Petoons!!
Ainaa!!
ResponEliminaMercii jejeje sabia que no era la única hahaha
Petons :*