PUNT CULMINANT

Sabreu perfectament que us heu trobat a la mateixa situació que jo sí tan sols dic una frase:  ‘Fes el que vulguis, jo ja t’he dit el que!’.  Abans de res, he d’aclarir que està en exclamativa ja que en el context sona més o menys així. Bé prosseguim amb el que us volia comentar avui, i es que la majoria de mares tendeixen a utilitzar aquesta “expressió” si se la pot denominar així. Per què? Doncs mira aquesta pregunta me l’he fet milers de vegades i les hipotètiques respostes dubto que estiguessin a tocar de la realitat.

Moltes vegades sembla que el món vagi en contra nostre, que d’alguna manera tothom s’ha posat d’acord per fer-t’ho difícil i no has aconseguit el que has volgut.

En el cas que comentava de les mares i la seva psicologia inversa és dels més comuns i per molts ben experimentat. Fan aquella expressió serena que de vegades espanta, o just al contrari, t’espantes igual, però no precisament per una expressió serena i dissimulada. Et miren als ulls i t’ho diuen tot, és un no més que rotund, però tots sabem que diuen exactament el que tu vols sentir només que afegint-li el condicionant que llença els teus plans enlaire.

Generalment s’interpreta com un: ‘No vull discutir-ho més, ja t’he dit que no moltes vegades i tu segueixes insistint. Queda’t aquí parlant-li a les parets que jo seguiré fent de mare controladora, fi de la conversa’. I mentrestant  tu balbuceges paraules sense sentit  i segueixes petrificat mirant la porta per on ha marxat.

Sí gent, hem d’acceptar-ho. No sempre aconseguirem el que volem.

Abans d’arribar al punt culminant que comentava hi ha un pas previ, i òbviament després de múltiples reproduccions teatrals d’aquesta escena, he aprés a portar les coses més ben preparades. 

Primer presentes la part afavoridora de la història, aquella en la que apareixen els teus familiars als quals no els suposarà cap problema o inconvenient el que els hi vols comentar.

Bé, superada la fase, prossegueixes amb la organització: ‘aniré a tal lloc amb nosequi i ens portarà el pare de...’ sí  ho portes ben preparat no podran posar-hi objeccions i *aplaudiments* t’hauràs sortit amb la teva! 

En cas que la història tingui forats o trossos que no lliguin probablement hauràs de passar al famós pla B:  fer-li llàstima perquè t’hi deixi anar, en el cas que el teu propòsit sigui aquest es clar. El qual potser funcioni o potser no. Cada circumstància és diferent i l’únic que podem fer moltes vegades és tocar fusta i resar.

Espero que no hagueu de passar pel punt culminant i que aconseguiu tot allò que us proposeu. Però amb uns límits això sí, que com que no m’inclouen ho deixaré aquí.

Que tingueu un bon dia i fins a la pròxima, bona sort!!

Ginyxx