Mirar
al teu voltant i veure que tot segueix, que potser només ets tu qui se sent
estancat, encallat sense saber que fer. No saber on anar, que et prepara el destí,
un futur millor potser? Segueixes com pots amb els teus, amb aquells que sempre
han estat al teu costat, aquells que sense que els hi hagis demanat t’han
acompanyat en el teu trajecte, potser només uns mesos, o fins i tot anys. Pots
considerar que realment, aquells que estan al teu costat hi són voluntàriament,
perquè així ho han volgut.
Quan t’adones que una persona no valora el que fas, el que dones per tal
de ser-hi, és quan has de deixar-la anar. Quan simplement veus que no reps
quelcom gratificant en resposta als esforços o sacrificis fets per aquesta. Un
simple moment de reflexió és el que es necessita per seguir endavant, per seguir
amb allò que t’espera.
Per seguir amb el teu camí, disfrutant del present
mentre en tinguis, recordant el passat mentre n’hi hagi, i esperant per gaudir
d’un futur que tu mateix pots dissenyar.
Giny xx
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada